Em quedo amb les cavalcades a les que em vas portar,
Em quedo amb els riures,
Amb les disfresses de Nadal,
Amb les cançons cantades,
Amb el què hi haurà més enllà d’aquella porta verda.
Em quedo amb les queimadas,
El rom cremat i les havaneres,
Amb el bàsquet,
Els circuits de bici,
I les classes de tecnologia.
Em quedo amb les festes,
el normal, normal,
el que ja estan aquí,
que ja no vindran.
I ja que estic dret,
et diré que has estat una de les persones més importants de la meva vida.
M’has fet de pare,
de padrí,
d’amic,
de tiet,
d’avi de la meva Jana.
T’he disfrutat,
hem ballat,
menjat,
sobretot menjat,
però l’estofat dels Maragatos,
I Melgar de Fernamental,
No tindran el mateix sabor,
no faran la mateixa olor,
no es veuran igual,
sense tu.
Però em quedo amb Taramundi,
Em quedo amb Galicia,
encara que no serà tan verda,
em quedo amb la benzina al dièsel,
amb les grues Toni,
I el quadre entre els genolls.
Em quedo amb el riure,
em quedo amb tot agraïment,
il·lusió,
tradició,
I un cor enorme que em va donar tot,
com millor sabia,
I de la millor forma.
Em quedo amb tantes coses bones de tu, que no hi cabrien en cap text.
Gràcies, gràcies gràcies.
T’estimo Tiet i em quedo amb tu, dins del meu cor, per sempre.